L’origen

Els estudiosos de l’obra de Thomas Bernhard acostumen a dir que la seva «obra magna» és l’autobiografia dels anys d’infantesa i joventut que l’autor austríac va escriure entre 1975 i 1982 i que va dividir en cinc volums: L’origen (1975), El soterrani (1976), L’alè (1978), El fred (1980) i Un nen (1982). L’origen ens situa a la ciutat austríaca de Salzburg, cap a l’octubre de l’any 1944. Per aquelles dates la segona guerra mundial es trobava en el seu desenllaç final, i Salzburg, com altres ciutats ocupades pels nazis, estava apunt de patir els bombardeigs de les tropes aliades. Un Thomas Bernhard de 13 anys es troba en aquell moment en un internat del centre de la ciutat. El seu padrastre i el seu tiet són a la guerra, i el seu avi (l’única persona de la família per la que Bernhard sent afecte) l’envia a un internat amb la idea que el noi estudii per tenir un bon futur professional. El llibre avança entre la crònica històrica dels fets i els records personals d’en Bernhard. Fins aquí tot sembla normal i correcte, diguem que existeixen molts llibres de memòries sobre els efectes devastadors de la guerra, però segurament pocs o cap amb la mala llet i l’odi dirigits sobre la pròpia ciutat i els seus ciutadans.